Ciao signor Berlusconi!
Amb l’ambigüitat pròpia del “ciao” italià, Silvio Berlusconi dóna passes enrere i no es presentarà a les properes eleccions generals a Itàlia (principis de 2013). Se’n va preocupat per l’economia i pel partit. Per l’economia de l’estat italià? No. Per la seva economia, la de les seves empreses gegantines que travessen la Crisi. Estarà més a sobre del seu empori, que fins ara menava la seva família. I pel partit perquè? Doncs per molts motius: perquè té por que hi hagin escissions, perquè pateix que no surti un bon líder d’entre ells, perquè no sembla que hagin de guanyar les eleccions… Una altra preocupació és tancar els escàndols que el persegueixen, que ni són pocs ni menors. Just divendres (i amb el cas de prostitució de menors obert) vam saber que per un greu cas de frau fiscal el condemnaven a 4 anys de presó (reduits a 1, que mai complirà), a una multa de 10 milions i a 5 anys d’inhabilitació pública. Ja ho devia saber que no podrà ser ‘premier’ mai més…
Berlusconi deixa pas als més joves, obrint un procés de primàries (cosa poc comuna la dreta) per al 16 de desembre. Es retira i no nomena hereu, per ara, al secretari general del partit i exministre de Justícia, Angelino Alfano. Tanmateix aquest té molts números de ser el successor i pròxim candidat. Potser tard o d’hora li donarà suport, si no té cap as a la màniga (és capaç de presentar a un dels seus fills!… i guanyaria).
Alfano, que exerceix de líder parlamentari del ‘Poble de la Llibertat’ (el nom del mega-partit que creà Berlusconi), ja ha començat a rebre suport de la dreta i del centre del partit. Però també han sorgit veus destacades, com Daniela Santanchè i Giancarlo Galan, que diuen que es presentaran a les primàries. Berlusconi era el pal de paller de la gran centre-dreta italiana: veure’m què passa sense ell en primer pla. Encara que finalment diu que no acaba de marxar: per fer la seva de justícia…
1400caràcters 