Independències
Els nacionalismes de la vella Europa s’han esverat. El procés de Catalunya és ja madur i camina a bon ritme. Espanya no fa res més que remenar les brases, sense ser conscient que ja són foc viu.
A Bèlgica, els nacionalistes flamencs van guanyar les eleccions municipals, aconseguint l’alcaldia d’Anvers (la segona ciutat de l’estat). El camí cap a l’estat confederal és molt proper i probable. Bèlgica serà dues ‘Bèlgiques’ en una, o no serà. Serà el primer gran projecte de la propera legislatura del país.
Escòcia ha obtingut del govern britànic el permís per tirar endavant un referèndum sobre la seva independència. Cameron ho ha posat fàcil, parlant de la llibertat democràtica d’un poble. Un poble que va votar majoritàriament a favor d’un partit que proposava el referèndum. Tanmateix, Escòcia pot ser que no sigui mai independent, perquè tenen molts números de perdre: el lligam econòmic és molt fort, les finances del Regne Unit no són les d’Espanya i Escòcia no és tan viable com Catalunya. Simplement, tard o d’hora, i aquest pot ser el seu futur, obtindran més autonomia, reconeixement i diners.
I a Euskadi les eleccions han estat altes i clares: PNB i Bildu. El PNB estirarà i preservarà el Concert tan com pugui, i només pel condemnat ‘Conciertazo’, abans serem independents els catalans que els bascs. I alguns, a Euskadi, i també a Madrid, es moriran de vergonya. Otegi va enviar un missatge des de la presó: s’ha de seguir la via catalana. Tantes víctimes no han servit per res. Tot això, per això.
1400caràcters 