Els idus d’octubre
Aquest diumenge hi ha eleccions a Galícia i a Euskadi. Unes eleccions decisives. Unes eleccions que no només s’han d’entendre en clau autonòmica, sinó que afecten a tot l’estat.
A Euskadi es pot donar un canvi de cicle polític històric. El Partit Nacionalista Basc recuperarà un govern que mai ha deixat de ser del tot seu, i Iñigo Urkullu ja té clar que serà el proper lehendakari. Però no és només això: la força abertzale de Bildu serà molta, serà una potent segona força, i sumats faran una gran suma nacionalista basca. Serà un abans i un després. Euskadi es dirigirà amb majúscules a Espanya. El PNB exigirà no tocar el súper-concert i, si pot ser, millorar-lo, perquè els clams d’independència poden ser molt forts. Iñigo Urkullu sembla més moderat que no ho fou el lehendakari Ibarretxe, però ja veurem què fa: segurament haurà de governar amb Bildu i la seva via pot marcar el futur dels bascos.
I si el PP d’Alberto Núñez Feijóo perd a Galícia… Serà un cop més baix que l’agra derrota andalusa. Mariano Rajoy començarà a rebre pressions internes fortes. I el rescat o no-rescat segueix pendent, i haurà quedat clar que esperar més tampoc li haurà servit. Pot ser que si perden les eleccions a Galícia el president del govern remodeli el seu executiu per canviar-li la cara. Abans que plegar ell… Però, i si arriba un rescat?… Rajoy dimitirà abans d’acabar l’any? Plegarà junt amb el rescat?… Ressonen els timbals. Tensió.
1400caràcters 