Biden vs. Ryan
El segon debat televisat de la campanya electoral que ha de portar a la Casa Blanca al republicà Mitt Romney o a l’actual ocupant, el demòcrata Barack Obama, es va produir la setmana passada amb els candidats a vicepresidents com a protagonistes. Un debat que es preveia més picat que el primer (entre presidenciables), sobretot per la necessitat dels demòcrates de remuntar allò que Obama no havia deixat en bon lloc. Joe Biden (70 anys), actual vicepresident, es va llençar a la jugular del candidat a vicepresident dels republicans, el congressista Paul Ryan (42). Els demòcrates necessitaven oxigen i Biden s’hi va posar amb ganes. Amb aire d’experimentat que ja era senador quan el seu contrincant corria a quatre grapes, Biden no va parar de riure mentre parlava Ryan; una demostració de superioritat que va resultar arrogant i poc respectuosa. El debat es podria jutjar d’empatat amb predomini de Biden.
Paul Ryan es va defensar bé. Podia guanyar: amb la seva potent oratòria i amb una proximitat a la població, que el milionari Romney no té i que ha donat molta energia a la campanya. Potser Ryan no va guanyar (que no dic que perdés), però va acomplir tres objectius: que la campanya de Romney es mantingui a l’alça, que els republicans ja no semblin uns folls del Tea Party (com va semblar en la campanya de primàries del partit) i aconseguir (si no guanyen les eleccions) que el 2016 tothom es recordi d’ell per tornar-ho a intentar.
1400caràcters 