Les lliçons italianes
La tutela de Mario Monti sobre Itàlia està fent allò que s’havia proposat de fer: netejar la política italiana; i ara que els escàndols de corrupció a les regions comencen a esclatar, el govern tecnòcrata s’hi ha posat amb fermesa. Comencen a dimitir càrrecs polítics i alguns a ser empresonats. La majoria són membres del partit de Silvio Berlusconi, que rep disgustat les notícies a la seva mansió, des d’on intenta reconstruir el seu partit caduc.
L’executiu Monti, amb una sòlida aposta per fer justícia, ha promulgat un decret contra el malbaratament de fons públics, i per lligar curt els desbocats comptes regionals, s’ha decidit tallar la corda: cada regió italiana tindrà menys parlamentaris i tindran una limitació salarial; així mateix tots ells estaran sota supervisió econòmica constant i se’ls controlarà i sancionarà severament si es dóna el cas. El govern central es reserva la capacitat d’intervenció de les regions afectades.
L’equip de Rajoy pren nota de tot (també els que esperen succeir-lo amb més fermesa). Hi ha molt a aprendre del govern italià per aplicar-ho a l’estat espanyol, donat que són països semblants. De tots és sabut que la reducció de les Comunitats Autònomes a la seva mínima expressió i la reducció de les seves cambres parlamentàries seria una bona mesura per aquest estat espanyol compost per pomposos mini-estats. Espanya voldrà aplicar-se les lliçons del Professore Monti?…