Un ‘premier’ i tres funerals
Si avui hi haguessin eleccions al Regne Unit, segurament el partit guanyador seria el Laborista; per darrere seu hi aniria el Partit Conservador, i en tercer lloc (però amb molta diferència) quedarien els liberal-demòcrates. És a dir, perdrien els actuals governants, el pacte entre tories i els ‘lib-dem’; però si es treballessin unes noves propostes (de cares i idees) encara podrien tornar a sumar.
L’actual primer ministre David Cameron no entusiasma ni al seu propi partit (la població es queixa de les retallades amb tisores de podar): uns li critiquen que no modernitzi el partit, i uns altres, i de forma més punyent, que és massa moderat, i que els votants se li escapen per la dreta, amb la pujada del Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), un partit d’ultradreta que proposa la desvinculació de Gran Bretanya de la “fallida Unió Europea”, és a dir, posar més quilòmetres al Canal de la Mànega.
Ningú sap si Cameron seguirà en el futur, o el substituiran. Tampoc tenen clar els laboristes que el seu actual líder, Ed Miliband, sigui el candidat ideal, pels seus antecedents “rojos” i la seva manca de carisma; totalment generalitzada en els líders polítics britànics. Qui és molt probable que no repeteixi, perquè serà defenestrat, és Nick Clegg, el líder liberal-demòcrata que durant l’anterior campanya electoral es va veure com un aire fresc que podia arribar a ser primer ministre. Es va desinflar com un globus, com també el potencial del premier Cameron. Bluffs…
1400caràcters 