Jo vull un govern japonès
Abans de finals d’any al Japó també hi tenen eleccions per canviar de govern. I abans que aquestes es produeixin, l’actual primer ministre del país, el demòcrata Yoshihiko Noda, fa pocs dies va remodelar el seu gabinet per tal de regenerar la confiança en els seus electors (les enquestes són favorables a l’opositor partit conservador). És la tercera remodelació d’un executiu que tenia com a missió sortir del clot on fa un temps que es troba l’economia de la tercera potència mundial. La passada crisi nuclear i l’actual crisi diplomàtica amb la Xina pel domini d’unes illes (riques en hidrocarburs i en pesca, no com Perejil) han posat en tensió els músculs de l’estat.
Noda va presentar un executiu potent, i llença un missatge de conciliació a la Xina fent ministra d’Educació a Makiko Tanaka, la filla de l’exprimer ministre Kakuei Tanaka, qui liderà fa 40 anys la normalització de les relacions entre el país nipó i el gegant xinès. L’altre missatge és per l’economia del país i pel seu dèficit, nombrant un nou ministre de Finances (el cinquè en tres anys!). Justícia, Interior o Medi Ambient (Fukushima…) són altres ministeris destacats que ha canviat.
Quin país el Japó! Els canvis de govern i de ministres dins dels mateixos són una constant. Potser això comporta un cert desequilibri polític, però certament porta una gran maduresa democràtica, en un estat on la dimissió per la més mínima raó és el pa de cada dia (i què dir dels suïcidis per temes ètics). Res a veure amb la laxa Espanya, on tot això són contes xinesos per a nens del Japó.
1400caràcters 