“Llàtzer, aixeca’t i camina”
Des que el multimilionari Mitt Romney va aconseguir ser el candidat republicà a la presidència dels Estats Units, la seva precampanya ha estat plena d’errors en les paraules i en els gestos que el deixaven mal posicionat de cara a les eleccions d’aquest novembre. Tot i això les distàncies ‘sondejables’ entre el candidat i el president-candidat Barack Obama són curtes, i es preveu una victòria/derrota ajustades. El president, però, segueix tenint més tirada als ‘estats indecisos’, que poden fer anar la balança cap a un costat o cap a l’altre. Romney no acaba de convèncer el centre, i vet-ho aquí el problema.
Al primer debat televisat que van tenir els dos principals candidats, Romney va ser el vencedor. Un èxit davant de l’altra-hora telegènic i fresc Obama. Hi ha qui ja es va posar en el pitjor: més derrotes davant les càmeres i la suma dels mals del seu programa polític, podrien fer d’Obama un segon Jimmy Carter? (també messiànic però d’un sol mandat) És un home ple de talent polític, però ha de tornar a lligar amb “el poble nord-americà”, això i treure de la Casa Blanca el seu carisma i discurs.
Romney, protagonista clar d’una carrera electoral avorrida, ha obert joc a una partida que es donava per acabada. Qui era mort, s’ha aixecat i s’ha posat a caminar cap al seu “dream”: una presidència dels Estats Units que abans que ell ja havia somiat el seu pare (George Romney) el 1968.
1400caràcters 