Tenir Senat
El 1837 José María Moscoso de Altamira, comte de Fontao, va ser el primer president del Senat, la nova cambra alta d’un sistema polític bicameral sorgida de l’Estatut Reial de 1834, que reorganitzava el model polític del país, amb voluntat de liberalisme però amb batuta reial. El gallec comte de Fontao havia estat breument ministre de Governació durant el Trienni Liberal i el 1834 havia succeït al ministeri de Foment a Javier de Burgos, el pare de les províncies espanyoles tal i com les coneixem. Aquest liberal moderat, de llarga carrera política darrera la gestió d’un estat complex, va ser el primer president d’una cambra que mai ha complert cap tasca amb fermesa i definició. I més des de l’actual Constitució, que li insereix una clara, democràtica i moderna funció d’integració territorial.
L’actual president del Senat (del PP), Pío García-Escudero, també és un pròcer, tal i com l’Estatut Reial de 1834 indicava que havien de ser els ocupants de la cambra: és comte de Badarán. I ell, com tots els que han ocupat el càrrec, han promès reformar la institució, cosa que encara mai ningú ha fet. Ja en tirarem un bon tros a l’olla d’un estat que es diu autonòmic i mai ha sabut gestionar una cambra alta de representació territorial…!
Ahir al Senat s’hi van reunir els presidents autonòmics de tot l’estat amb el govern central, i per unes hores (breus, intenses i tenses hores) la cambra va fer la funció que li pertocaria. Tenir (i pagar) Senat per això…
1400caràcters 