No mireu enrere
Joaquim Nadal, Ernest Maragall o Higini Clotas són tres dels diputats del Parlament de Catalunya que la propera legislatura no hi seran. Pleguen. Així com altres que em deixo, com Joan Puigcercós, que se’n va amb dignitat honorable, després del traspàs de poders a Oriol Junqueras.
Higini Clotas plega sent diputat des de 1980 i sent vicepresident del Parlament des de 1999. Així doncs, un històric del PSC que plega veles. Com Quim Nadal i Ernest Maragall. I és que la tensió del PSC actual no té comparació possible. Nadal i Clotas pleguen enfadats, i Maragall molt enfadat. A Clotas el treien del seu càrrec institucional per col·locar-hi a Nadal, que també li treien el seient per interessos de la cúpula actual. Ni l’un ni l’altre van acceptar. Poc tacte amb un Quim Nadal amb una llarga i intensa carrera política: alcalde, diputat, conseller, cap de l’oposició… Per sort la legislatura s’ha acabat al mateix temps i no s’ha atiat més el foc. Ernest Maragall, qui res deu a l’actual partit, ha cremat les últimes traques votant en contra de la seva formació. Una sortida airada la de tots ells.
Un enuig lleig per la imatge d’un PSC que s’esquinça. Un PSC sense rumb que pot incendiar-se per no escoltar totes les seves veus. Als que pleguen, que deixin el caos al darrere, que no mirin enrere, enrere queda l’etapa post-Montilla-intent-Navarro, que està sent la pitjor que ha passat el partit en la seva història.