Xavier ”l’Efímer”
En el marc del debat de política general al Parlament de Catalunya, i després del discurs ple d’anuncis del president Mas de dimarts, ahir era el torn de l’oposició. El primer a intervenir va ser Xavier Sabaté, nou líder parlamentari del PSC. Nou i caduc alhora, i és que Sabaté va fer ahir la seva primera i última, és a dir única, intervenció al Parlament de Catalunya com a president del grup parlamentari del PSC.
El nomenament de Sabaté arribà tard i malament fa unes setmanes, quan el líder del partit, Pere Navarro, va voler prendre les regnes del seu partit. L’estratègia li ha sortit malament per totes bandes. El sector catalanista se li va enfurismar encara més, Higini Clotas es va negar a deixar el seu càrrec institucional de vicepresident del Parlament, Joaquim Nadal ha tret el seu caràcter… I finalment, el nou líder parlamentari només ha servit per uns dies. I el paperot li ha tocat fer-lo a Sabaté, també breu conseller de Governació i Administracions públiques de l’executiu Maragall.
Alguns patíem per la col·locació de la seva corbata en la seva única intervenció liderant el PSC, però el que més va fer patir de Sabaté va ser el discurs: molt crispat, molt preparat, amb retrets i mala cara per al govern. I poesia retòrica per reblar les cantonades del discurs.
En el dinar de Nadal, Xavier Sabaté no podrà dir que és el cap de l’oposició. Pere Navarro serà el líder parlamentari també del seu partit, però dubto que amb el resultat que traurà el PSC el 25 de novembre li permeti anomenar-se cap de l’oposició.
1400caràcters 